Quina gran veritat. “Al principi fou el verb”, la paraula: abans tot era obscuritat. El mot, el terme, la paraula, són coses que tenen al darrere una història, un pas en el temps, un concepte que remet a tantes coses que sembla mentida que tot hi càpiga dins. Pot ser la gent no se n'adona, però hi ha molts que sí que ho fan.
Pensem, per exemple, en els amics de màrqueting i els publicistes. Han de conèixer el llenguatge tan bé, o millor, que els seus parlants ―que en seran els consumidors― per tal de vendre un producte que, amb el joc de paraules adequat farà que producte siga un èxit. Em ve al cap la paraula perfumat. A què ens remet, això?
Molts dels productes que consumim estan perfumats. Pot ser si no hi posaren aquesta paraula no ho compraríem: un ambientador, unes tovalloletes (humides), una amor, uns papers, un sabó, etc.
Ara podríeu pensar, perfectament, que això és una cursileria, però no em podeu refutar el fet que el mot perfumat ens remet a coses agradables, fresques, netes. Sobretot en els productes.
Què us vull dir amb tot açò? Que cada paraula amaga un concepte, i com ja us he dit adés, una història que comptar. Aquesta paraula té un origen, formal, però també té un origen conceptual i semàntic.
Primerament, vull deixar una cosa clara, i és que la paraula no forma el concepte, sinó a l'inrevés: el concepte forma la paraula. Si ens hi fixem, en la paraula, què us pot dir? Veiem que té a veure amb la paraula perfum i amb el verb perfumar. Però, fins i tot aquestes tenen una història al darrera hi en deriven altres, com perfumat.
Observem, ara, la definició de la paraula tal com la trobaríem en un diccionari: “impregnar de perfum”. Però el que ens interessa és la definició del verb: “impregnar de fum, de vapor agradable”. Al cap i a la fi, l'acció de perfumar és això, col·locar fum amb una bona olor.
El substantiu perfum ha donat l'adjectiu perfumat. Tanmateix, perfum s'ha format a partir del verb perfumar. I pensareu, i això quina importància té? Doncs moltíssima. Perquè, observant el verb, podem adonar-nos del prefix per-, l'arrel fum i el sufix verbal -ar.
Tornant al principi. Les paraules ens remeten a coses bones o dolentes, en el cas que hem posat a bones i, fins i tot, a cursis. Amb això ens podem adonar que la paraula ens serveix, i ens ha servit sempre, per a fer arribar emocions, opinions, expressions, per a plasmar idees, per a fer un bloc, etc.
Però sense la paraula, i això és el que vull dir-vos, no podríem ser res. La paraula ens fa lliures, però també ens pot oprimir. Podem arribar a transmetre una idea gràcies al uerbo que citava al títol. Gràcies a això, o per desgràcia, hem vist com a través de les paraules s'han produït guerres, s'han creat déus, s'han fet relaciones amistoses i amoroses, etc.
Al cap i a la fi, la paraula ha concebut el món tal i com el coneixem. Cada llengua té la seua manera d'observar i concebre el món que l'envolta i per això és tan important conèixer la llengua que parlem, siga la que siga. Això ens farà conèixer i concebre el món que ens envolta i ésser més respectuosos cap a altres visions.
Si tenim la paraula, si la sabem apreciar i usar, res no ens podrà aturar.
